Logotip
hiverncasiprimavera

Origen del nom de Sant Antoni de Vilamajor

El Políptic, document datat de l’any 950 i que es conserva a l’Arxiu Històric i Museu Fita d’Arenys de Mar, ja parla de la “Terra de Goma”, que correspon al que als segles XII i XIII anomenen Villagomà, posteriorment anomenada “Vilanova”.

Al segle XII, a l’actual terme de Sant Pere de Vilamajor hi havia erigit un Palau on hi feien moltes estades els Comtes de Barcelona. Per aquest motiu n’hi deien “La Força”.

Plànol història
Plànol història

L’origen del nom de Sant Antoni és degut a què hi havia uns nevaters que s’encarregaven de portar el gel dels pous de glaç situats a la muntanya i vendre’l a Mataró i Barcelona, sobretot als peixaters, per conservar la mercaderia. Obviament, era necessari que aquest glaç arribés en bones condicions. El carregaven al capvespre i viatjaven tota la nit per poder-lo lliurar al matí. Al pla, és a dir, a l’actual zona de Sant Antoni, es paraven en un petit hostal, on es reunien i feien un most.

Sant Antoni és el patró dels traginers i a ell anaven dirigides totes les súpliques i oracions. Com que van creure que el Sant els escoltava, van decidir erigir una ermita dedicada a aquest sant, al voltant de la qual s’hi va anar formant el nucli urbà.

Fets històrics:

  • L’any 1381, junt amb Sant Pere de Vilamajor, Cardedeu i Santa Susanna, va ser anomenat “Carrer de Barcelona”, amb tots els privilegis i deutes que això comportava.
  • Sant Antoni de Vilamajor té un copatró, que és Sant Lleïr, en honor al qual al segle XIV s’hi va construir una ermita, que actualment té molta veneració.
  • El 1521, en un document que es troba a l’arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor, hi ha una referència del delme que havien de pagar els habitants de “Vilanova de Vilamajor”. L’any 1697, les cases d’aquest nou reagrupament de Vilamajor eren 46, situades seguint l’antic camí comtal a Cardedeu, anomenat “carrer Vell”.
  • El verdader poblament de l’actual terme municipal de Sant Antoni (o Vilanova de Vilamajor), de fèrtils terrenys, ja s’havia efectuat als segles XV i XVI, tal com es pot observar pels noms de les masies de l’època, quasi totes idèntiques i existents encara avui.
  • Al segle XVIII es fan gestions infructuoses per proclamar la independència de Vilanova, però el Consell de Castella s’hi negà l’any 1774. Repetida la proposició al senyor Bisbe de Barcelona, aquest el 1776 accedí que la nova població tingués parròquia regida per un vicari perpetu. En substitució de l’antiga capella de Sant Antoni, s’edificà una nova església, en la portada de la qual hi havia inscrita la data de 1789.
  • La independència administrativa s’assoleix el 29 de desembre de 1822. En aquesta data es reuniren 150 veïns a la plaça per escollir per primera vegada els seus representants.
  • El creixement fou important ja al segle XIX i la nova impulsió de la indústria, la població d’estiueig i facilitats agrícoles amb nous regadius, van xifrar una població de 1269 habitants l’any 1940.
  • L’any 1943, una fàbrica i un taller de teixits de cotó disposava de 148 telers en conjunt i 174 obrers, dades que representen un impuls important en una població bàsicament rural.
  • El nucli continúa el creixement durant el segle XX al peu de les carreteres modernes que aquí s’encreuen (de Llinars a Sant Llorenç Savall i de Sant Antoni a Sant Pere de Vilamajor). El carrer que conserva més la fesomia del passat és el carrer Vell: conserva dates de construcció en alguna llinda de les portes, guarda noms de cases vinculades històricament al poble com són “Can Massades”, on la tradició assenyala com la casa on va viure la dida del rei Alfons I, fill dels comtes Berenguer i Peronella, nascut al Palau de Sant Pere de Vilamajor.

Bibliografia

Disponible a la Xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona:

  • AVENTIN PUIG, Mercè. Vilamajor 872-1299, la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell : Ausa, 1990.
  • COMAS DURAN, Pere. 600 anys de carreratge quan Vilamajor-Cardedeu i Santa Susagna esdevingueren “carrer de Barcelona”. Cardedeu : Casal Cultural Dr. Daurella: Ajuntament de Cardedeu : Ajuntament de Sant Antoni : Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, 1984.
  • COMAS DURAN, Pere. Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu : Casal de Cultura Dr. Daurella, 1994.
  • GALLARDO GARRIGA, Antoni. Del Mogent al Pla de la Calma. 2a ed. Granollers : Consell Comarcal del Vallès Oriental : Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, 1998.
  • LLOBET, Salvador. El medi i la vida al Montseny : estudi geogràfic. Granollers : Museu de Granollers : Agrupació Excursionista de Granollers, 1990.
  •  MARTI BONET, Josep M. Catàleg monumental de l’Arquebisbat de Barcelona. Vol. 1. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona : Akribos, 1981-1985.
Darrera actualització d’aquest contingut: 01/10/2013 a les 09:34h
Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor

Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor

Plaça Montseny, 5. 08459 Sant Antoni de Vilamajor

Telèfon: 938 452 400 - Fax: 938 452 051

E-mail: (Necessites javascript per veure aquest correu-e)

CIF: P0819700F

Amb la col·laboració de:

Diputació de Barcelona